Diuen que l’edifici del Casino va ser aixecat fa una colla d’anys per uns entusiastes que pedra a pedra les van anar transportant des del riu fins a bastir-lo tal com el coneixem avui. Un moviment cooperatiu que va ser capaç de construir una autèntica casa de cultura, i al mateix temps un centre d’oci que ha estat referent de moltes generacions. En el context de mitjans del segle XIX, especialment en aquelles poblacions amb embranzida industrial, com és el cas de Tortellà, sorgiren en el nostre país nombroses germandats o Monts de Pietat (montepíos) com a resposta a una necessitat social de la classe treballadora, l’ajuda dels afiliats en els moments que no podien treballar (accidents, malalties, vellesa, etc.). Eren el precedent de les mutualitats modernes però amb una filosofía totalment transformadora a nivell social vinculada al republicanisme del moment
Tortellà, cap a la segona meitat del segle XIX era un centre molt dinàmic social i econòmicament. D’ideologia eminentment republicana en un entorn carlista, era el segon pol productiu tèxtil de la província i havia arribat al seu màxim demogràfic amb més de 1.600 habitants. En aquest context, l’1 de gener de 1869 va començar la tasca el Montepío Tortellanés. “Tiene por objeto esta Hermandad el socorrer a sus asociados durante el tiempo que adolezcan de alguna enfermedad, o cuando por imposibilidad física no puedan atender a su subsistencia“. Va ser la primera de diverses germandats sorgides a la població entre els segles XIX i XX.
Homes amb banderes dels centres republicans i mainada aplegats a la porta del Casino de Tortellà poc abans d’iniciar-se la manifestació cíviva en commemoració del XLIX aniversari de l’incendi del poble de Tortellà pels carlins. Per tant es tracta de l’any 1922. Ho he trobat en un retall d’un periòdic de moment no identificat que me va donar en Joan Cortés (el llibreter de vell del carrer de la Força)
La seu de la germandat fou cremada en els famosos fets de Tortellà de 1873, durant la Tercera Carlinada, però tornà a funcionar el 1875. En aquesta refundació s’afegiren als objectius de l’entitat uns valors de caire progressista relacionats amb el moviment dels ateneus, casinos i orfeons d’aquell moment per fomentar, també, la instrucció i la diversió de les famílies del poble. I per aquest motiu, es promogué la construcció d’un nou edifici per albergar-hi una biblioteca-aula escolar, sala de reunions, cafè, teatre-sala de ball i jardins. Les obres, fetes amb els propis mitjans, s’acabaren el 1881 i el lloc es començà a conèixer com l’edifici de la Societat, el Casino o el Centre Republicà Tortellanenc .
L’activitat des d’aquest moment fou continuada, com ara l’escola d’adults que es mantingué fins més enllà de 1918, o la celebració d’esdeveniments culturals i d’entreteniment que ocupaven el temps lliure i afavorien la cohesió social. També, com relaten de forma molt eloqüent diversos diaris de l’època, el darrer cap de setmana d’agost des del 1873 fins el 1936, el Casino era l’encarregat d’impulsar i donar continuïtat a la festa de la Crema en commemoració de l’heroica resistència el 1872 dels republicans Tortellanencs en front de les tropes regulars Carlistes.
Ara bé, ‘any 1939, acabada la Guerra Civil, i amb la presa del poder per part del feixisme, l’entitat quedà dissolta per motius polítics i el Casino fou clausurat i expoliat pel règim. L’edifici passà a mans privades i s’utilitzà com a sala de projeccions i com a seu de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
El 1958, encara en plena dictadura, es reorganitzà l’entitat amb antics socis i se li retornaren part dels immobles. Però no fou fins el 1962 que, després de diversos tràmits judicials, pogueren disposar-ne de la seva totalitat. La prioritat des d’aquell moment fou mantenir el bon estat de l’edifici i oferir-lo a la població a través de l’organització d’actes culturals i l’acolliment de festes municipals. El cinema continuava essent l’altivitat més habitual, amb projeccions dominicals molt concorregudes. Però el Cine Monte-Casino no va sobreviure al canvi d’hàbits socials i va acabar tancant el 1977.
L’actual Societat Cultural i Recreativa el Casino de Tortellà abans del 1991 era la Montepío Seguros Mutuos i depenia orgànicament de Girona. Això volia dir que malgrat haver estat una entitat formada i consolidada gràcies a l’esforç de la gent del poble, si mai per alguna causa de força major la junta de la gent de Tortellà no se’n podia fer càrrec, l’entitat i tot el seu patrimoni hagués estat absorbit per la mutualitat amb seu a Girona.
Aquesta realitat per un costat i per l’altre l’evolució tan de l’estat del benestar com de l’entitat (que ja no obeïa tant a respondre a situacions crítiques dels seus associats si no a dinamitzar la vida del poble), van provocar que des de la junta de l’entitat es lluités per aconseguir ser la Societat Cultural i Recreativa el Casino de Tortellà. El canvi no va representar només un nou nom si no també la garantia que si mai la junta no pot exercir les seves funcions tot el patrimoni de l’entitat passarà automàticament a formar part de l’ajuntament de Tortellà.
Per acabar, en aquests darrers anys i ha hagut la renovació d’una part de la junta per una de més jove. Sense l’ànim d’abandonar les experiències viscudes per les persones sòcies de l’entitat, les quals varen ser la primera pedra per fer que el Casino de Tortellà fos un nucli pel poble, la proposta pretén posar en valor tant l’actual equipament endreçant la seva imatge com dotar-lo de nous espais de trobada i així continuar la tasca dinamitzadora i transformadora que va caracteritzar la seva fundació.
